Afortunadament o desafortunadament, segons com es mire, ja fa molts anys que a Alcoleja pràcticament ja no se sembra blat o civada .Només en casos molt comptats continua sembrant-se. Però aproximadament, fins fa uns 30 anys, era normal que en totes les cases del poble se sembraren diferents tipus de cereals:blat, civada, edros, avena; bé per al consum de les persones, o bé per als animals que teníem a casa.
Com que el tema, és interessant, i es un poc massa llarg per a fer-lo en un post, vaig a partir-lo en dos.
Els temps van anar canviant, el poble va anar minvant, l’agricultura va caure en picat, i tant la sembra, com la segada , com la batuda, van anar desapareixent. En els darrers anys va aparéixer alguna segadora (fins i tot Vicente “Cabileja”, crec recordar que en va comprar una, i anava segant en aquells bancals, que pel seu tamany ho permetien).
Però què sabem o recordem de tot allò? A mesura que va passant el temps, m’adone de tot allò que, per no haver-ho fotografiat, gravat, escrit, etc., va perdent-se en la memòria, i que anirà oblidant-se quan falte la gent major del poble.
En aquest post vull recordar alguns aspectes que envoltaven el batre:
On es batia abans? Queden algunes eres d’aquelles on es batia? Com es feia la faena?.
Gràcies a mon pare (Rafelet de Casimiro) i a Salvador de Mariano (que en paraules de mon pare “era el més faener de tots i el que més parves batia) puc contar-vos algunes coses sobre la batuda.
Vaig tindre una conversa amb Salvador, i a continuació us en faré cinc cèntims
RAFA: Quan començaven a batre, en juliol, agost?.
SALVADOR: Començàvem pels edros, després la civada i acabàvem amb el blat. I si i havia qui tenia molts cigrons, pues en agost també els batíem. Ademés, hi ha un refrany que diu “qui no bat en juliol no bat quan vol”. Sap què vol dir això?.
R: Crec que si. Que en agost ja comencen a haver dies que pot ploure, i a lo millor vols batre eixe dia i no pots.
S: Veig que algo saps.
R: En aquell temps sembraven en totes les cases; i per regla general quan de blat venien a fer?
S: Hi havia famílies que en feien 500 Kg. Altres 1000, i alguns pocs 2000 Kg. Els “Parres” potser en farien 20,000 Kg., només en Bítol en podrien fer 10,000 Kg.
R: I vosté en quina era batia?
S: Mon pare tenia l’era de dalt de la Caseta Ibañez.
R. Quantes hores podien estar per a batre?. Ho acabaven en un dia o com?.
S: Allà a les 3 del matí ens posàvem a escampar les garbes per l’era, i allà a les 6 o les 7 en fer-se de dia ja ens posàvem amb el matxo a pegar voltes. Si hi havia molt de blat podien posar 2 matxos per anar descansant. I en no poques ocasions es feien les 9 o les 10 de la nit i encara estàvem per l’era treballant. Molt dur; però a mi m’agradava molt.
R: I quanta gent hi havia treballant en l’era?
S: Depenia de com era la parva, si era normal 4 o 5, però si era gran, en podien haver 7 o 8.
R: I normalment quant li pagaven a vosté?.
S:Pel matxo meu i per la meua faena, ens donaven unes dos barselles de blat ( una barsella són uns 12,5 Kg.). Als homes que venien també a treballar no se dir-te quan cobraven, sé que anaven governats, però no sé quan més els pagaven. Més cap ací, quan el blat va pujar més de preu ( unes 25 pesetes el Kg), ja ens en donaven un poc menys.
R: Moltes gràcies Salvador, pense que tot açò que m’ha contat agradarà llegir-ho a moltes persones.
Mon pare em comenta que en el seu temps funcionaven moltes eres: Era de Meregildo, Era de Tòfol (en el camí vell d’anar al Pla del Cirer), en la Serreta hi havia tres o quatre més (Era de Cabrera, la de l’olivera i la de Maria Cielos), Era de Beniafé, Era de Bardissa (al corral de Mariano), les dos de la Caseta Ibáñez, i moltes altres més distribuïdes per diferents punts del terme com per exemple al Pla del Cirer, Aitana... I recordar ací que on esta l’escola i el Patronat, anteriorment també eren eres; de fet l’ escola del poble s’anomena “Escola Pública Las Eras”.
Se li pagava a l’amo de l’era per poder batre una quantitat prèviament pactada (que podia ser per exemple una barsella de blat) i a canvi utilitzaves la seua era.
En l’actualitat moltes d’elles han sigut transformades en bancals o han canviat tant que pràcticament ja no es coneixen.
A continuació he posat unes fotos en les que es poden veure a Salvador i a Rafel, i unes quantes de les eres que existien.
