GERARD PIQUÉ BERNABEU

Doncs, efectivament, es tracta de Gerard Piqué.

A principis de juliol, Antonio, "el del xalet" em va soltar la "bomba".
Piqué, el futbolista del Barça, net d'Amador Bernabeu que ha sigut durant anys vicepresident del Barça en l'època de president Nuñez té arrels alcolejanes.
Resulta que el pare d'Amador Bernabeu era d'Alcoleja, va emigrar a Catalunya, allí va nèixer ja Amador, i a partir d'ahí, més o menys ja sabeu el que vé.
La mare de Piqué  és  Cap de la Unitat de Danys Cerebrals Adquirits de l'Institut Guttmann i presideix la Societat Espanyola de Neurorrehabilitació. Com podeu vore és alguna cosa
a més que la mare de Piqué tot i que ara com sol passar en moltes ocasions deixes de ser qui eres i passes a ser el pare de...
Una gran notícia que un jugador amb un present i un futur tan brillant tinga arrels alcolejanes.Fins ara no he tingut possibilitat d'arribar a contactar amb Piqué i vore si li fem arribar que té unes "arreletes alcolejanes" i ens dedica algun tweet.Està difícil però ho intentaré

WIKI: COMARQUES D'AITANA

En bastants ocasions quan es crea una Wiki, l'objectiu sol ser recollir dades aparentment científiques d'un tema.
 Aquest no és l'objectiu d'aquesta. El que es pretén és que siga un lloc on qualsevol persona de les rodalies, comarques, indrets propers a la Serra Aitana puga aportar diferents tipus d'informació (històrica, popular, de natura, de tradicions, etc.) des d'una perspectiva més personal i propera. Així doncs, podem posar comentaris, imatges recollides per nosaltres, dites populars, costums i en definitiva dades de qualsevol tipus que contribuïsquen a construir un espai ric, fet per tots els que estimem i coneixem aquest indret tan bonic.
Sabeu que ja teníem  en marxa unes wikis només referides al nostre poble, però he estat donant-li moltes voltes a l'assumpte, i pense que no era eixe el camí a seguir. Considere que no podem tancar-nos només al nostre poble, que devem obrir-nos a les rodalies, als pobles del costat.
El tema també és més complicat del què sembla. Fins  on podem arribar?. Per què fins ací i no fins allà?. Com voreu, jo he marcat sobre el mapa uns límits, però en absolut es tracta d'un tema tancat, poden estirar-se els límits o fer-se més curts.
I perquè he posat el nom de "Comarques d'Aitana". Aitana està perquè esta clar que és la serra més important de la zona. I el nom de comarques ?. Ací, si que no ho tenia massa clar, podia haver posat "rodalies d'Aitana" o "Al voltant d'Aitana". En fi, al final em vaig decidir per comarques, en pensar que Aitana i proximitats pertanyen a varies comarques, i que podia ser una bona idea.
El tema ens pot assustar en principi, però no és tan complicat. No es tracta de que només es vaja construint per especialistes. Qualsevol de nosaltres pot anar pel camp,  agradar-li una planta o un animal i fotografiar-lo, encara que no sap ni el nom vulgar ni el científic, però pot enviar-nos les fotos, i ja ens encarregarem d'intentar buscar-ho nosaltres, o buscarem algun especialista per a que ens ajude. Si eixa persona sap coses, o s'encarrega ella mateixa de buscar la informació, de penjar-la en posts ( siga del nostre poble o d'un altre), o millor encara d'afegir-ho a la wiki, ja serà la repera, ell tot sol haurà contribuit fins al final.
Podeu imaginar-vos si açò tira endavant, el bé que ens pot fer a tots els que hi participem, crec que ens serviria per a conèixer molt millor tot el nostre patrimoni natural, històric, etc. A conèixer indrets que estan ahí al costat, en Penàguila, o en la Torre, Sella,.... i que ni sabíem que existien; o que una planta ací li diem un nom vulgar i a Tàrbena o La Nucia  en té un de molt diferent.

Ací al nostre Bloc, deixaré un enllaç permanent en la part esquerra , concretament  en WIKIS. POSTS MONOGRÀFICS, i en 1. WIKI COMARQUES D'AITANA per a que hi pugam accedir directament; i sempre que hi haurà una novetat penjada en la wiki, jo faré un post per a que així tots s'enterem.
I com es pot participar en la wiki?. Doncs aquelles persones que estiguen interessades han de fer uns passos:
 A) Persones que no tenen obert un compte en wikispaces
1. Anar a l'adreça http://comarquesdaitana.wikispaces.com/
2. Picar en Únete
3. Picar en create an account Amb aquests passos aconseguirem donar-nos d'alta en wikispaces
4. Unir-se a este wiki i apareixerà una pantalla on ompliràs les dades que et demana. Això farà que m'arribe a mi un correu amb la teua sol·licitud, i a partir d'ahí vos enviaria jo un correu per a acceptar-vos (en el correu enviat per mi potser hi ha un enllaç en el que heu de picar pera confirmar)

B) Persones que ja tenen obert un compte en wikispaces
1) passareu directament al punt nº 4 :  Unir-se a este wiki

En fi, en les nostres mans està que tingam en un lloc tot allò que forma part de nosaltres. Als alumnes sempre els dic que quan més coneixes una cosa més la vols, i més la cuidaràs, també ens ho podem aplicar en aquest cas

ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES .pista 3

Bé, acabem amb l'endevinalla.
Se'l considera com el "Kaiser" espanyol tot i que per a mi encara està lluny de ser-ho
I la segona part de la pista és que el seu avi ha sigut   vicepresident  .

"Blanc" i en botella no és.

Hervé Mollà. "Un alcolejà" a França

Quan en més d'una ocasió diem que este bloc és una finestra al món, no estem dient cap mentida.

En el darrer any i mig han hagut més de 14,000 entrades des de dintre d'Espanya, i unes 600 d'altres països.

Doncs, hi ha una sèrie d'entrades que provenen de França (260), i en un moment concret va passar el següent:

En el post que va fer Dani : La població d'Alcoleja en els últims 500 anys va haver una persona que va fer el següent comentari:

Hola a todos los lectores de este blog y especialmente a algunos primos que quizas tengo en Alcoleja.
El abuelo de mi abuelo quien se llamaba Agustin Molla (casado con una Antonietta Catala) era uno de la poblacion de Alcoleja en los anos 1850. Emigro a Algeria en 1871 con su mujer y sus jovenes hijos y hijas. Murio ahi en 1881.
Este blog que se trata de Alcoleja antigua y actual es muy interesante (es incredible que un pequeno pueblo de 200 personas tiene un blog de este qualidad !) y me permite descubrir un muy bonito lugar natural. Sin embargo es un poquito difficil para mi leer los articulos porque mi lengua es el frances y entiendo tambien (muy mal, como notician) el castellano pero no el catalan.
Me gustaria mucho visitarlos un dia o otro. Cordialmente.
Hervé Molla
herve-molla@voila.fr

No direu que no vos emocioneu en llegir açò.

Bé, doncs, em vaig posar en contacte per correu amb ell, i sé que viu a uns 130 Km de Paris, que és artista, i que realitza exposicions. D'Espanya coneix Madrid, Barcelona, Cantàbria, i que li agradaria molt saber si algú de nosaltres sap alguna cosa de la part de la seua família que va poder quedar ací al poble.

En aquest enllaç podeu veure la informació que he trobat d'Hervé

Seria interessant que preguntàrem a algú dels nostres vells per si recorden alguna cosa. Ja sé que han passat molts anys i que serà complicada la cosa,; però segur que si algú vol fer un poc d'investigació (durant estos dies d'estiu) , als llibres del registre que hi ha a l'Ajuntament es podria trobar alguna cosa.

 Anime'm-se i a vore si entre tots trobem alguna informació i o bé la penjem ací, o li la passeu directament per correu a Hervé

ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES .pista 2

El famós en qüestió està de "rabiosa" actualitat. Ha començat a preparar-se per afrontar nous reptes.

En els comentaris a la primera pista, també hi ha alguna cosa que vos pot ajudar

ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES

A vore si em dieu, el nom d'un famós que està molt de moda actualment, i que el seu besavi era d'Alcoleja.

Primera pista. En condicions "normals" el seu avi ja  és el suficientment conegut o famós com per a  que ací ja haguerem parlat d'ell, però el que són les coses, ara és més conegut per ser  "l'auelo" de ... que pel que ha sigut, i continua sent....

 

Imatge presa d'ací http://infanttic.blogspot.com/2010/05/endevina-endevinalla.html

XARXA D'INTERNET PER A TOT EL POBLE? guifi.net

Des de fa ja un temps, està funcionant el que s'anomena guifi.net , si ,amb g.
Està funcionant ja en bastants pobles. Per ací per la província de Castelló  hi ha pobles com el nostre que tenen accés tots els veïns a internet. Els diferents Ajuntaments s'han posat en contacte amb gent que posa en marxa la xarxa i en pocs diners s'habilita l'accés a tothom. Fins ara tenien més o menys el que tenim nosaltres al poble, on un router inhalàmbric de curta distància oferia internet en les rodalies de l'Ajuntament.
A la província d'Alacant també hi ha pobles que ja ho tenen com podeu veure en aquesta captura que he fet.
Seria molt interessant que l'Ajuntament nostre es posara mans a l'obra (està present en el programa electoral com podeu veure si piqueu ací) i realitzara els tràmits oportuns ja siga mitjançant aquesta tècnica o una altra per que tots tingueren internet.

Si voleu saber més sobre el tema podeu picar ací

"La dama de gris" de Leandre Iborra

Ja fa temps vaig postejar que el nostre amic Leandre va obtenir el Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado per la novel·la La dama de gris.
Bé, doncs en aquests primers dies de vacances me l'he llegit i vos he de dir que val la pena.
Sense ànims de fer de crític literari, vos comente per damunt de què va, i a vore si vos animeu.
La novel·la està situada en Alacant i més concretament en els anys  70, en el periode immediatament posterior a la mort de Franco i narra una època molt dura en la que per a uns (els d'esquerrses), la democràcia avançava  molt lentament (o gens) i per als de "dretes" en canvi massa ràpida (La transició). Eren uns temps difícils, on els moviments d'estudiants estaven molt presents, i també on les "forces vives franquistes" es negaven a perdre poder.
Basant-se en la mort de Miquel Grau el 1977, Leandre intenta (pense jo) crear una història que ens servisca per a recordar uns temps que mai havien d'haver passat, i fer-nos estar al "loro" per a que no tornen a passar.  Només si coneixes el passat, pots no cometre els mateixos errors!.
Si bé  la visió de l'època està vista des de la part més dèbil (els torturats), també té temps d'entrar en la part més íntima dels torturadors.
En definitiva, animeu-se i llegiu-la. Hi ha moments en què em vaig sentir molt trist però també és veritat que deixa les portes obertes a l'esperança i pense que indubtablement sense gent com Miquel Grau el camí seguit en la transició no ens haguera portat fins ací.
La dama de gris  2011 - BROSQUIL EDICIONES S.L. - ISBN13 9788497955737

¡¡Ehoooo!!!!! ¿Hay alquien aquí?

Observando las montañas que rodean Alcoleja y sus innumerables cimas, me vienen a la memoria las duras jornadas de trabajo, en contacto con la naturaleza, limpiando el camino viejo de Aitana, o como las últimas veces, el de la Vimenera.
La primera “pujada” fue en el 2005, el año pasado se cumplió la VI y este agosto próximo vamos a por la VII.
Pero ¿por qué hablo de recuerdos si esto se supone que acaba de empezar? Por fin somos una asociación, fundada el 26 de agosto de 2009, inscrita en el Registro de Asociaciones de la Generalitat Valenciana el 20 de enero de 2010, y con número de identificación fiscal , va a hacer ahora un año, desde el 22 de julio de 2010.
Lo conseguido es un gran logro, pero no el final del camino. Otros grupos de gente, amigos o conocidos con aficiones comunes por cualquier otro tema, han querido formar una, y se han quedado a mitad del mismo.
Es difícil mantener activa cualquier asociación, compuesta por gente dispar en edades, trabajos y obligaciones familiares, como también es cierto que el lugar común que nos une, Alcoleja, todavía no tiene piernas para marcharse y cambiar de sitio, y siempre nos da una segunda, tercera o cuarta oportunidad .Todos sabemos dónde está y le tenemos reservado un rinconcito especial en nuestros pensamientos. Y cómo he dicho antes, no nos dejará plantados aunque nuestras ausencias puedan ser más o menos largas.
Sin embargo, por eso mismo, debemos corresponder y de vez en cuando sacudirnos la pereza de pensar que todo sigue igual y nada cambia, que Alcoleja siempre estará ahí, esperándonos, pues aunque ella no nos lo diga, también espera que hagamos cosas para que se sienta guapa, querida, viva.
Cómo nuestra asociación, pues si no hay actividades no hay movimiento y como dicen que este se demuestra andando, y esto último nos gusta hacerlo, aquí lanzo este mensaje para los que quieran doblar el espinazo limpiando algún camino o fuente, el último fin de semana de julio.
Pero si los calores estivales no permiten este tipo de actividades al aire libre, para lo que no tenemos excusa, es, para reunirnos tomando una caña, vernos las caras y demostrarnos que estamos aquí, que no estamos de vuelta, porque nunca nos habíamos marchado.

Post data: Yo no seré el más indicado para reprochar nada a nadie, pues también falto a muchas reuniones y estoy “ausente” largas temporadas, por lo que el escrito es más bien una autocrítica. Simplemente he querido hacer una llamada de atención para que vayamos tirando del carro de vez en cuando (esta vez me ha tocado a mí) sino queremos que se nos pare.
Ir dejando algún comentario en el post, indicando si el sábado 30 o el domingo31 sería un buen día para vernos. Según las respuestas recibidas se hará una convocatoria formal.