dijous, 20 d’agost del 2015

FESTA DE L'ESCUMA

La festa de l'escuma va ser un gran encert dels festers i festeres. La gent va gaudir molt de la festa, i l'únic "però" va ser que la climatologia no va acompanyar;va counvit amb la nit que més rasca va fer, però de tortosa formes, l'escuma va donar molt de joc. Una altra cosa han sigut els constipats que han aparegut a els dies posteriors.

diumenge, 16 d’agost del 2015

CANT DE L'AURORA. 2015

Com tota bona tradició, el Cant de  l'Aurora tots els dissabtes de festes a trenc d'alba no pot faltar a la cita; van faltant-ne desgraciadament algunes persones, però també és veritat que va arribant saba nova.
Deixe aquest xicotet vídeo per a que servisca per a recordar tan bonic acte



Video en versió llarga

divendres, 14 d’agost del 2015

PROGRAMA D'ACTES I VALORACIÓ DE LES FESTES

Abans de res, perdoneu que no haja posat fins ara el Programa d'Actes de les Festes, ni tampoc el Formulari de Valoració de les Festes que també pose tots els anys,però és que al poble no l'havia pogut escanejar , ni preparar el formulari.
Ací deixe el Programa de Festes, i que en aquest any també deixe els diferents articles que porta el llibret de festes per a que d'aquesta forma aquells i aquelles que per qualsevol motiu no hi podeu estar en aquests meravellosos dies al poble, ho pugau llegir.

Com sempre, el formulari de Valoració de les Festes, només ha de servir per a que tant els festers d'enguany, com els dels propers anys puguen veure quin és el sentir dels veïns, quins actes han agradat més, quins menys, etc. I per suposat, tot des del  respecte i l'agraiment cap a uns festers i festeres que sempre fan un gran esforç per a que les nostres festes es puguen portar a terme any rere any.
Podeu anar omplint conforme van fent-se els diferents actes, no cal que espereu al final de les festes. Si al llarg de les festes es realitzara algun altre acte que no estava previst al Programa, i que per tant jo no l'he posat a valorar, ho podeu afegir en l'apartat de Suggeriments que hi ha al final del formulari (de fet, el Piscolavis de hui divendres, crec que no estava previst al Programa)
El Formulari el podeu omplir picant en aquest enllaç. 

dijous, 13 d’agost del 2015

CAMPIONAT DE FRONTENNIS FESTES 2015

Gràcies a Rafa (el fill d'Elvira) em pogut tindre en un temps rècord el resum del campionat de frontennis de Festes.
Enguany van  haver menys parelles que en els anys anteriors però el campionat va estar molt emocionant.
A la final van arribar les parelles formades per Patrick i Jordi per un costat, i Pablo i Pau per l'altre, sent aquesta darrera parella la campiona. Enhorabona als Campions!


divendres, 7 d’agost del 2015

CONCURS FOTOS DE LES FESTES. INSTAGRAM

A partir de demà 8 fins als 17 a les 15 h. (dia de les paelles) podeu pujar qualsevol foto a INSTAGRAM  relacionada amb les festes d'Alcoleja amb el hashtag #festesalcoleja15

Les 3 fotos amb més "Me gusta" entraran en un sorteig d'un objectiu "Ojo de pez" per al mòbil.
* El sorteig i l'entrega del premi es farà a la piscina a les 18 h.
Espere veure'n moltes! 

** Si encara no estàs utilitzant Instagram, ara és el moment! descarrega't l'aplicació ara mateix
Per a Android
Per a IOS

dijous, 16 de juliol del 2015

Los acuiferos de Alcoleja


ACUÍFERO RIOLA
El acuífero de Riola está situado a unos 2 km al sur de la localidad de Alcolecha y anteriormente estaba incluido dentro de la superficie del acuífero Penáguila. Con la nueva definición efectuada, el acuífero presenta una extensión total de 1,02 km2, de los que 0,57 km2 corresponden a afloramientos de la roca permeable formada por unos 200 m visibles de calizas arrecifales eocenas (Luteciense). El impermeable de base viene definido por las arcillas verdes del Ypresiense. El impermeable de techo lo constituyen las margocalizas y margas del Oligoceno inferior que también actúa como impermeable lateral. Desde el punto de vista estructural, se trata de una escama tectónica, de vergencia norte, constituida por calizas del Luteciense que cabalgan sobre las margocalizas y margas del Oligoceno inferior.
Este acuífero cuenta con un solo punto de agua que corresponde a la Fuente de Riola-Remeu, cuyas aguas se destinan para abastecimiento a Alcolecha y para riego por parte de la Comunidad de Regantes de Alcolecha-Beniafé.
El funcionamiento del acuífero es simple. La recarga se produce sobre los afloramientos carbonatados eocenos, la circulación se realiza hacia NO y la descarga se produce por la fuente de Riola (865 m s.n.m.). El caudal medio observado es de 1,2 l/s, cifra que no parece reflejar los caudales-punta que deben registrarse ocasionalmente; después de algunos periodos de fuertes precipitaciones que elevan su caudal hasta superar los 10 l/s. El acuífero presenta carácter libre y se encuentra en régimen natural. La recarga se ha cifrado en 0,04 hm3/año que se ha hecho equivaler a la descarga media observada de 0,04 hm3/año (1,2 l/s).
La mineralización de las aguas de este acuífero es baja, con valores de conductividad entre 240 y 280 μS/cm. La temperatura del agua registrada ha estado comprendida entre 13 y 14,7º C. Las aguas son de facies bicarbonatada cálcica y son aptas para el riego y abastecimiento.

ACUÍFERO ULL DE LA FONT
Se sitúa al NE del acuífero de Riola y al Norte de Sella, e incluye a los cerros de Alt de la Sierra del Carrascal (1.211 m) y Alt de Saliquet (Figura 7.16). Al sur de estos relieves se extiende la depresión del Arbre. Constituye los relieves más elevados del la vertiente noroccidental de Sierra Aitana. Es uno de los principales acuíferos en los que se ha segregado el acuífero Aitana según denominación anterior.
El acuífero presenta una extensión total de 6,31 km2, de los que 4,1 km2, corresponden a afloramientos permeables compuestos de 250 m visibles de calizas arrecifales del Luteciense. El impermeable de base es el Ypresiense de arcillas verdes y el impermeable de techo lo constituyen las margocalizas y margas del Oligoceno inferior, que están representadas ampliamente en la depresión del Arbre. Como impermeable lateral puede actuar el propio impermeable de techo, las margas del Mioceno superior o las margocalizas y margas del Senoniense superior. Desde el punto de vista estructural, el acuífero se corresponde con un anticlinorio en el norte y un sinclinorio en el sur.
 
La descarga se produce por el manantial Ull de la Font (“Ojos de la Fuente”), una de las principales surgencias de la vertiente noroeste de Sierra Aitana. Sus aguas se destinan para abastecimiento de Alcolecha y al riego (Comunidad de Regantes de Alcolecha-Beniafé).
La compleja geometría del acuífero con un límite oriental abierto conlleva ciertas incertidumbres sobre el funcionamiento y las relaciones con el acuífero de  Xorrets.
La recarga se produce sobre los afloramientos calizos eocenos, la circulación se realiza en sentido E-O descargando principalmente por Ull de la Font. El caudal medio se estima en 15,2 l/s y se han llegado a registrar puntas superiores a los 40 l/s, aunque se estima que en algunos momentos pueden alcanzar valores muy superiores. El acuífero presenta carácter libre y se encuentra en régimen natural. La recarga del acuífero se ha obtenido mediante la aplicación del código de balance hídrico Visual BALAN, que ha proporcionado un valor de la recarga de 0,8 hm3/año (25 l/s), aunque en algunos años puede llegar a ser hasta tres veces mayor. Por otro lado las salidas observadas por el manantial se han estimado con un valor medio de 0,48 hm3/año (15,2 l/s), que resultan inferiores a la recarga ya que no incluyen los importantes valores punta que sin duda deben existir. En el Mapa del Agua de Alicante (DPA, 2007) se proporciona un balance con 0,06 hm3/año de recarga y salidas por manantiales idéntica.ets.
Desde el punto de vista hidroquímico son aguas de baja mineralización y facies bicarbonatada cálcica. La conductividad gira en torno a los 300 μS/cm y su temperatura oscila en torno alos 13 ºC. Sus parámetros muestran aguas con escaso tiempo de tránsito en el acuífero y sin apenas variabilidad temporal. Sus aguas son aptas para el consumo humano y de excelente calidad para el regadío.

ACUÍFERO CAMARELL
Se sitúa al oeste de Ares del Bosque, en el cerro del mismo nombre. Con anterioridad a este Estudio, este acuífero incluía los afloramientos que se han asignado a los nuevos acuíferos definidos de Beniafé y Figueretes.
La superficie del acuífero es de 0,94 km2, coincidente con la de los afloramientos permeables, formada por 100 m de areniscas del Tortoniense. El impermeable de base y lateral viene dado por margas del Tortoniense.
Desde el punto de vista estructural corresponde al flanco de un sinclinorio buzante hacia el norte, que es interrumpido en esa dirección por una falla normal. Todos los límites vienen definidos por los afloramientos normales del impermeable de base, salvo el septentrional que corresponde a una falla normal y en cuyo contacto emergen las fuentes de Assut (760 m s.n.m.), Bardalet (765 m) y Camarell (785 m).

En la tabla 7.6 se indican los puntos de agua asignados a este acuífero. Setrata de cinco manantiales, dos de ellos destinados al abastecimiento y riego de la pedanía Ares del Bosque y a la localidad de Benasau.

La recarga se produce sobre los afloramientos de areniscas tortonienses, la circulación se realiza hacia el norte y la descarga se produce por las citadas fuentes, que justifican el drenaje de varios pequeños sectores. Sólo se dispone de datos de caudal en la fuente de Camarell cuyo valor medio observado es de 1,9 l/s. El acuífero presenta carácter libre y se encuentra en régimen natural.
El balance de este acuífero procede del Mapa del Agua de Alicante (DPA, 2007). La recarga es de 0,06 hm3/año (5,8 l/s), cifra que se ha hecho equivaler a la descarga media observada que se ha estimado en 0,06 hm3/año (1,9 l/s), correspondiente a la fuente de Camarel.
El agua presenta facies bicarbonatada cálcica y una conductividad de 290 μS/cm. El contenido iónico es bajo no apreciándose, como cabría esperar, influencia del borde margoso en contacto con el punto de surgencia, quizá porque tras la recarga, a cota topográfica bastante más alta que el punto de surgencia, predomine preferentemente un flujo vertical a lo que se une que la propia estructura del acuífero y un escaso tiempo de tránsito no favorecen el contacto con estos materiales. Son aguas aptas para el consumo humano y de excelente calidad para el regadío.

dimecres, 15 de juliol del 2015

Libélulas


Sin abandonar nunca la esperanza de captar una imagen más de la naturaleza que rodea Alcoleja, a finales de la primavera pasada, ¡qué lejos queda después de esta larga ola de calor que estamos sufriendo! , un 7 de junio, conseguí fotografiar la libélula que encabeza este post.
La recompensa por la espera y paciente observación de su vuelo, creo que fue justa. Los diez minutos que tuve que dedicar a perseguirla con el teleobjetivo montado en la cámara de fotos los di por bien empleados al ver el resultado, que aunque mejorable, vino a demostrarme una vez más, que en el medio natural, los tiempos los marcan otros y si quieres llevarte algo de él, aunque sea en forma de fotografía, será cuando el te lo permita como señal del respeto que le debemos. Cada vez más, nosotros somos los extraños en dicho medio, debiendo ralentizar nuestro ritmo y esperar a que se sincronice con el que nos rodea. Como digo, el pequeño esfuerzo me mereció la pena.
Ahora puedo compartir con vosotros los detalles de este bello insecto que más de una vez se nos ha cruzado en uno de sus típicos vuelos rasantes.

Las libélulas se alimentan de moscas y mosquitos fundamentalmente, por lo que observarlas por el pueblo en verano es una buena señal de que contamos con refuerzos para combatir a los otros molestos insectos. Son unas cazadoras de alta tecnología, con una visión de casi 360º y una capacidad de vuelo estático que confunde por completo a sus víctimas.

Por lo general, las culturas asiáticas, como China, Vietnam y Japón tienen un gran respeto por la libélula. A menudo, los japoneses ven a la libélula como símbolo de la alegría o la felicidad. Tanto para unos como para otros son también símbolo de coraje y fuerza. Mientras que Japón y China usan las libélulas con fines médicos, los vietnamitas las utilizan para ayudar en el pronóstico del tiempo.

Por último, y como decía antes, que lejos queda también la última salida que hicimos al camino de Recatx de la cual os dejo un par de fotos.
Sigo con la intención (y sé que alguno más me secunda en la idea) de terminar los tramos que nos quedan para que tengamos una ruta circular que salga y vuelva desde el pueblo aprovechando los otros caminos que ya recuperamos hace tiempo. Pero este calor nos tiene acobardados. Espero que pase pronto y no venga ninguna ola más dejando un agosto con noches frescas y amaneceres que nos inviten a salir al monte.
Saludos a todos.  




diumenge, 24 de maig del 2015

Resultats Eleccions Municipals i Autonòmiques 2015

Eleccions Locals
PSOE  4
PP    1
Compromís per Alcoleja 0

Regidors Quico, Gema, José Vicente, Jesús pel PSOE

José Luis pel PP

Enhorabona a la guanyadors
Més endavant vorem com quedem les Autonòmiques

Resultats AUTONÒMIQUES

PP.                 44,59%. 66 vots
PSOE.            31,76%.  47 "
Compromís.   6,08%    9 "
Podemos.        6,08%.  9"
C's                     6,08%.  9"
EUPV.               1,35%   2"
PACMA            0,68%.  1"
LCN                  0,68%.  1"
Fe de  JONS     0,68%.  1"



divendres, 22 de maig del 2015

CAIXER: NEGOCIACIONS


Com van les negociacions amb el Banc de Sabadell?

 I si vos diguera que m'estic enganyant de poc respecte al que vaig dir al post "Del caixer a la Tele"
"Supose que ara el Banc, en el cas  de tornar-se enrere, i tornar-lo a posar, aconseguirà una rebaixa en el manteniment (cosa que ja se li va oferir, facilitant-li l'Ajuntament, pagar les costes de llum, etc)


Doncs, efectivament, no puc publicar tal qual el correu enviat a Quico el Director de Zona del B. Sabadell ja que és personal, però el que s'extrau és:

1 Que la retirada del Caixer va vindre donada bàsicament per motius de seguretat 
Això si, no indica si era per motius de seguretat per al Banc (se'l podien emportar fàcilment, o entrar a robar dintre,.... O per contra, per motius de seguretat per als clients, que fàcilment podien ser atracats en ple carrer, etc.  ja que el Caixer no disposava de càmeres de seguretat per a intimidar ,etc...

2 Diuen que ja han iniciat els tràmits per a fer un estudi  sobre nova ubicació en alguna de les possibles propostes que els oferisca l'Ajuntament   (supose que es referiran a instal·lar-lo a l'ajuntament actual, al Vell , o...

3. I clar, La possible instal·lació es realitzarà sempre i quan complisca les normatives de seguretat en vigor. (i qui ho pagaria tot això?)


Per tant, està claríssim,.. 
Benefici nº 1 El Banc ha deixat de pagar un lloguer com ho feia fins ara,
Benefici nº 2 En cas de que haguera continuat com estava, si no complia la Normativa de Seguretat, hauria hagut de fer les remodelacions pertinents per a estar dintre de la llei. S'estalvia totes eixes obres. 
Benefici nº3 I probablement, no m'estranyaria que el sistema de connexions necessàries (i manteniment en general)  per a que funcione el caixer ho haja de pagar també l'Ajuntament.

Doncs, això, al final direm... bueno , almenys conseguim tindre'l.   I tota la raó, si l'alcalde no haguera remenat cel i terra (i sobretot de premsa, que és el que més els molesta a esta gent), aquesta "negociació" no existiria. Com també vaig dir , el Banc sap que juga amb persones majors als quals els costa canviar de banc i tal i tal. Però com hi haguera algun Banc que es posara en contacte amb l'Ajuntament, i posara facilitats per a realitzar canvis de comptes ,i millorara la proposta del Sabadell, quina patada als morros s'emportarien