dissabte, 31 de maig del 2008

COQUETES I COCOTETS

Hui vaig a escriure sobre un “ plat “ que ma mare fa de tant en tant i que no és massa complicat de fer, però que agrada a pràcticament a tots els de casa.

A casa diem coquetes, però supose que ho coneixereu amb altres noms. En realitat vaig a parlar de com es fa la “pasta” sobre la que després ja podem posar el que més ens agrade.

Ingredients:

2 Kg. Farina

1 gotet d’oli d’oliva

Rent o llevat

Sal (al gust)

Bicarbonat (una cullereta)

Aigua calenta

Procediment:

1. A la farina se li afegeix un poc d’aigua tèbia, es desfà el rent, s’afegeix un poc de sal i bicarbonat, es va afegint l’oli, i es barreja (“es pasta”) tot.
2. Una vegada està ben pastat, es deixa reposar per a que puge i es faja “la pasta bona” durant uns 30 minuts.

Una vegada està ja en condicions, esta pasta es pot utilitzar per a fer “ cocotets” o “coquetes”

* Si es volen fer cocotets, es poden farcir amb allò que t’agrade: espinacs, un poc de pernil, all, pinyons,.....

* Si es volen fer les coquetes, amb els dits fas una espècie de “coca” , en la que és molt important fer-li un forat enmig per a que d’eixa forma l’oli entre pel mig i es puga fregir millor.

Les coquetes es poden menjar diríem d’una forma “salada”, en la que es pot posar :tonyina, tomaca, pernil dolç, formatge,... o bé d’una forma “dolça” i menjar-te-la en pla “postre” i posar-li:sucre, xocolata, nata,....

No es massa complicat de fer, i crec que vos agradarà. Si vos agrada la "pinta" que té, proveu de fer-ho


COQUETES. AUELA MILAGROS from alcoleja.org on Vimeo.

LA CARTA POBLA DE BENASAU

El passat 16 de maig vaig llegir una notícia al diari Levante sobre la carta pobla de Benasau del 1611, signada dos anys després de l'expulsió dels moriscos.
Sembla que l'arqueòleg de Dénia, Josep Antoni Gisbert, va trobar el document original de la carta pobla de Benasau casualment a una casa de subhastes a Madrid i es va posar en contacte amb l'alcaldessa, que de seguida el va autoritzar a comprar-lo. A més de la carta pobla hi ha també altres documents interessants. L'estudi de tot aquest material sens dubte podrà il·lustrar-nos sobre com es va produir la repoblació, quins llinatges hi havia, inclús quins tipus de conreu i arbolat. Tot i que les dades corresponen al municipi de Benasau, s'hi anomena a Joan Brisuela, senyor d'Alcoleja. Sens dubte és una adquisició molt important per al municipi de Benasau, però també per a la comarca i per a Alcoleja en concret per la nostra condició de veïns.

dijous, 29 de maig del 2008

ALCOLEJA EN BLANCO-NEGRO Y COLOR




ALCOLEJA EN BLANCO - NEGRO Y COLOR




En estas dos fotografías, hay 30 años de diferencia y son para


comparar, los cambios producidos en el paisaje, durante ese tiempo,


el como ha cambiado para mejor, ahora está todo más lleno de


naturaleza,( y de color) respetamos más el medio ambiente, somos


más conscientes de lo que dejamos en herencia, a las nuevas ge-


raciones y lo más importante, que de aqui en adelante podamos


seguir viendo durante 30 años más, los verdes árboles de la sierra


de Alcoleja y no llegar a verlos cambiados , por los ya famosos


aerogeneradores.


dimarts, 27 de maig del 2008

LES NOSTRES PARAULES: AMNISTIA

Comente aquesta paraula, tot i que no té res de dialectal, perquè té una etimologia curiosa. La vaig buscar perquè un alumne em va preguntar d’on venia i no ho sabia. La definició del concepte és “oblit legal del delicte, que extingeix la responsabilitat dels seus autors”. S’aplica generalment als presos polítics, quan els règims polítics repressius comencen a obrir la mà.

Ve del grec amnistía i probablement ens ha arribat a través del francés. Etimològicament té a vore amb el substantiu grec mnemé (memòria) i amb el verb mnaomai (recordar-se’n). El prefix grec a- serveix per a negar (com en amoral, anormal, atípic...); per tant, etimològicament significa “sense record, sense memòria”. És un oblit intencionat d’una culpa o delicte per part del que té el poder polític, és a dir, es perdona un acte que en un moment passat havia estat jutjat (sovint injustament) com a delictiu i digne de condemna.

Altres paraules emparentades etimològicament amb aquesta arrel que significa memòria o record són amnèsia (pèrdua involuntària i accidental de la memòria), regles mnemotècniques ( les que ens inventem per a ajudar-nos a memoritzar certs continguts d’un examen), reminiscències (imatges o sensacions que ens tornen a la memòria)....

Convocatòria reunió juny 08


CONVOCATÒRIA
REUNIÓ
COL.LABORADORS/ES
FESTES PATRONALS 2008

CONVOCA:AJUNTAMENT D'ALCOLEJA

DISSABTE, 7 JUNY
LLOC:AJUNTAMENT
HORA: 18:30

dilluns, 19 de maig del 2008


HOLA A TODOS, ESTA PREGUNTA ES PARA QUIEN ME LA PUEDA RESPONDER, POR FAVOR, DESEARIA SABER, ¿QUE SEMANA DE AGOSTO, SON LAS FIESTAS DEL PUEBLO?, GRACIAS.

dijous, 15 de maig del 2008

Ral·lie Ciutat d'Alcoi -2008

Tal i com va apuntar Edu, aquest cap de setmana va transcorrer pel nostre poble el Ral·lie Ciutat d'Alcoi valeder per al Campionat Autonòmic, i en el que va guanyar el tres vegades campió autonòmic,Manuel Aviñó amb un Porsche 977, i segon va quedar Vicenç Cabanes, d'Alcoi amb un Nissan 350Z.
Està molt fresc encara el Ral·lie de la Vila Joiosa, i és normal que sàpiga a poc aquest últim, però s'ha de tindre present que són dues categories molt diferents.
Van tindre mala sort els corredors amb el temps ja que no va parar de ploure durant tot el dia.
S'ha de remarcar aquí que els germans Garcia van correr al ral·li.

Curiositat: si piqueu en la notícia següent que va donar el Diari Información el diumenge, voreu que no han posat la foto del campió sino la de Santiago Carnicer (que em sembla que per la vesprada ja no va passar per Alcoleja) i en canvi no van posar la del campió (en "lo guapo que era el cotxe).Què mal per a un diari d'aquesta categoria, poc favor li ha fet el diari als organitzadors del ral·lie,al corredor guanyador i als sponsors.

Rallye Ciutat d'Alcoi from alcoleja.org on Vimeo.

dimarts, 13 de maig del 2008

Taïno, el soldat fotografiat per Capa






Esta fotografia que Robert Capa titolà "Falling Soldier" ("Soldat abatut"), feta el 5 de Setembre del 1936, potser siga la més famosa de tot el segle XX.


Federico Borrell Garcia (el milicià de la foto) era un jove anarquista nascut el 3 de Gener del 1912, en el carrer Sant Miquel de Benilloba.


Son pare, Vicent Borrell Casanova, morí 5 anys després, així que sa mare (Maria Garcia Ripoll) i els dos fills es traslladaren a Alcoi per a buscar-se la vida.


Federico acabà treballant dins el món de la indústria tèxtil, fet que propiciarà la seua afiliació a les "Juventudes Libertarias" l'any 1932 aproximadament.


Ell i altres membres de la Federació Anarquista Ibèrica foren detesos en Octubre del 34 per atemptar contra un transformador elèctric.

Però Federico Borrell, de malnom Taïno, no només es dedicava a lluitar contra el sistema, sinó que era dels pocs obrers de l'època que sabia llegir i escriure i estimava la música, segons el testimoni del seu germà Evaristo, qui sobreviví a la guerra i morí el 1996.


També participà en l'assalt al quartell d'infanteria d'Alcoi, una setmana abans de partir cap a la guerra, furtant llavors els tirants que es poden veure a la fotografia, i que cap soldat solia dur.


Amdós germans s'allistaren en el bàndol republicà dins la columna d'Alcoi, la qual partí el 7 d'Agost del 1936.


Foren cap al front de Còrdova i finalment, en la batalla del Cerro Muriano, Taïno fou abatut per dos trets del bàndol nacional què acabaren instantàniament amb la seua vida.


El fotògraf Robert Capa es trobava a la seua vora i captà el moment fatídic en una de les fotografies més conegudes de la Història.


A Alcoi seguiria esperant-lo inútilment la seua companya, Marina, a la que Taïno li havia promés matrimoni en tornar de la guerra.



La història d'este jove originari de Benilloba fou rescatada de l'oblit per Mario Brotons, amic dels dos germans i combatent en la mateixa batalla del Cerro Muriano (i el primer en adonar-se que les cartutxeres de la imatge de Capa corresponien a les d'un alcoià), però no tots pensen que aquest siga en realitat Taïno, ja que hi ha qui pensa que la imatge és un posat, o que Taïno morí darrere d'un arbre, etc.
El fet més significatiu a favor de la veracitat de la història és que a l'Arxiu de Salamanca, al registre de morts d'aquell dia al Cerro Muriano, només n'apareix un nom: el de Federico Borrell Garcia.

Doncs bé, Taïno, el jove milicià de la foto, era nét d'una dona nascuda a Alcoleja: Camila Casanova Picó. Esta dona, casada amb Joan Borrell Matarredona, de Penàguila, anà a viure a Benilloba i no sabem si quedaren familiars al nostre poble.
Seria interessant saber si algú recorda una avantpassada amb el nom de Camila (ha de ser algú molt major, tenint en compte que Taïno, el nét de Camila, nasqué el 1912) i vore si podem localitzar la seua família.
Casanoves i Picós n'hi ha molts a Alcoleja, però: algú podria dir-nos alguna cosa més sobre Camila Casanova Picó, la iaia de Federico Borrell, Taïno?







Font principal consultada (Articles de premsa i moltes més dades al respecte):
Daniel Iborra i Pellín


dilluns, 12 de maig del 2008

Plan Eólico Comunidad Valenciana

Fotografía aparecida en Las Provincias.es


Os adjunto noticia que apareció el 19 de ABRIL pasado en los diarios Información y las Provincias en relación al Plan Eólico de la Comunidad Valenciana.

INFORMACION.ES ALCOY
DENUNCIA
Una segunda fase del Plan Eólico podría traer 70 aerogeneradores más a El Comtat
.LL. La Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat ha advertido que una segunda fase del Plan Eólico Valenciano, cuyos trámites han sido iniciado por el Consell, podría traer 70 aerogeneradores más la denominada zona 14, situada en la comarca de El Comtat. Este colectivo, que desarrolla una intensa movilización en contra de este proyecto, señala que el gobierno autonómico también podría ampliar las instalaciones de la zona 15, situada entre las comarcas de l'Alcoià y el Alto Vinalopó, en las que se podrían montar hasta 91 aerogeneradores más.El plan de parques eólicos para El Comtar prevé actualmente la instalación de 50 aerogeneradores, que se ubicarían en las sierras de Almudaina y de Alfaro. En caso de desarrollarse esta segunda fase, según señala la Plataforma, la cifra final se situaría en 120. El colectivo denuncia que, además, los nuevos aerogeneradores serían de mayor tamaño que los actualmente proyectados y tendrían un mayor impacto ambiental. Este plataforma vecinal señala que la segunda fase del Plan Eólico deja abierta la posibilidad de ubicar las nuevas instalaciones en zonas como Xixona, Penáguila, Alcoleja, Benasau o Benilloba.Desde la Coordinadora d'Estudis Eòlics se valor en términos muy criticos la posibilidad de la puesta en marcha de esta segunda fase del plan. El colectivo recuerda la fuerte oposición existente en la comarca respecto a este proyecto, que se ha plasmado en miles de alegaciones y en pronunciamientos desfavorables de la práctica totalidad de los ayuntamiento. Asimismo, también recuerda los incumplimientos de la legalidad, que están siendo investigados por la Fiscalía y la Unión Europea.