dilluns, 22 de setembre del 2008

Toponímia prellatina

No sé si recordareu un post que vaig obrir sobre Toponímia alcolejana... Doncs bé, la idea era tractar de classificar els nostres noms segons el seu origen, m'explique:

Per exemple Beniafé no hi ha dubte que prové dels àrabs, no? Doncs a mi el topònim Alcoleja em sembla que podria ser anterior, i estic tractant d'esbrinar-ho a base de lectura. El famosíssim Coromines, califica Alcoleja com a d'origen àrab, basant-se en que "al-qulaika" seria "el castellet", igual que passa amb Alcalà de la Jovada i altres pobles de semblant nom.

Però... Penseu que la població àrab era capaç de construir una torre defensiva com la que tenim si es dedicaven bàsicament a la ramaderia i l'agricultura? A més, en el pacte del Pouet, Al-Azraq cita els castells que posseïx a la zona i, tot i que Alcoleja ja existeix, no figura entre els 8 castells que té al 1245. Jo m'incline a pensar que la torre es construeix més tard, a finals de segle, quan Jaume I aplaca la tercera revolta àrab i ordena que la regió siga protegida amb més intensitat (carta que escriu poc abans de morir, a principis de Juliol del 1278).

També pense que, per tant, el nom d'Alcoleja no pot provindre de la torre, de construcció típica cristiana (segons entesos en la màteria), sinó d'algun topònim anterior.

Seguint amb les explicacions de Coromines, en les regions on es parlava el Basc en l'antiguitat (per exemple, Cerdenya, on es parlà èuscar fins el segle VI), les localitats que acaben en -eja i -uja serien una evolució del basc "egi", que significa "vessant de muntanya".

Si suposem, com Román del Cerro (Universitat d'Alacant) que al Comtat la llengua dels ibers era similar al basc d'aquella època, hem d'acceptar que Alcoleja puga ser un nom amb aquest origen i, de fet, l'estar a una vessant de la muntanya Aitana fa que quadren els comptes.

Què penseu al respecte d'esta teoria? La trobeu molt descabellada?

4 comentaris:

REME ha dit...

Daniel, jo pense que el topònim és àrab o almenys adaptat a través de l'àrab, per allò de l'article al- que apareix en tants arabismes sobretot en castellà: alcachofa, acequia, alquitrán, albornoz...però potser la segona part no tinga que vore amb la paraula "castell", sinó amb una altra. De tota manera és una intuïció, perquè desconec per complet l'àrab.

Rafa Mollà ha dit...

Jo tampoc sé sobre el tema, però no "no pares sigue sigue..." i a lo millor ho acabes confirmant o refusant

Paco Català ha dit...

No tinc coneixements suficients per opinar. de totes maneres es un treball meritori i enriquidor.
¿Podries opinar sobre el nom de la partida que reb el nom de "tossal"? Está localitzada on escomensa la carretera del molí de l'Aitana.
Grácies.

Dani ha dit...

Hola Francisco, no sé si algú podrà concretar-te més, però sobre la partida Tossal, supose que farà referència a la forma de la mateixa, ja que un tossal és una "elevació del terreny no massa alta ni de pendent molt pronunciada". Per tant, seria un topònim d'origen recent, d'època cristiana (del segle XVII endavant). Si la partida està a l'altra banda de la carretera on comença el camí del Molí, hi ha una elevació de 800 metres, segons el visor SigPac.

Reme, jo també pensava així fins que vaig saber que molts dels nostres topònims són anteriors als àrabs: Viscul, Frainos, Bacora, Xarquera (hi ha estudis que ho confirmen), per això (i per troballes arqueològiques que confirmen presència ibera i neolítica a la zona) plantege la possibilitat que Alcoleja no vinga directament de l'àrab.

Coromines confongué alguns noms de la zona, com Penàguila, catal·logant-lo com a mossàrab (és a dir, de fundació cristiana en temps de moros), però anteriorment fou Beniaguila i, per tant, d'origen àrab.

Les alqueries en Beni- solien ser d'origen bereber, segons Glick, de gent provinent d'Al-Àndalus sobre els segles X-XI. A la zona tenim Beniaguila, Benifallim, Benasau, Beniafé, Benigallim, Benilloba... Per això em sorprén un topònim en al- entre tant de beni-.

Alcoleja podria vindre de la unió de:

an= en el lloc de
kal= cim
ai= lloc de pas
a= article definit

Dels quatre significants, "kal" i "ai" són prou comuns en pobles "de pas als cims".

Tot açò seguint les indicacions de Román del Cerro, amb el que això implica: és una hipòtesi, i de ben segur que no convenceré ningú, però jo estic bastant d'acord en la possibilitat que el basc ens puga ajudar a desxifrar l'iber i alguns dels nostres topònims.

Seguirem investigant... :)