Enhorabona Bea

I si no, piqueu en el següent enllàç i vegeu quin article més acurat i bonic li ha dedicat Paco Nadal al Diari El Pais en l'article Desconexión en seis versiones Casas rurales para un fin de semana otoñal y familiar
Realment té tota la raó, la casa està molt bonica, i diu molt del bon gust que ha posat Bea en ella.

Propera jornada de neteja

Avui dissabte ens hem reunit per tractar els temes de l'associació amics per Alcoleja, un dels temes era acabar el camí d'Aitana, per això, dissabte 24 de novembre volem acabar el que ens queda del camí d'Aitana. Aprofitant les ganes que tenim ara i que no fa massa calor ni massa fred. Animeu-vos, digeu-li-ho als vostres amics. Ens trobarem DISSABTE 24 DE NOVEMBRE A LES 9 DEL MATÍ a la plaça del poble. Porteu qualsevol ferramenta, guants i un bon esmorzar. Vos esperem. Portarem la bota de ví.

Les nostres paraules: Cinqueta

Després de molt de temps sense escriure res, hui m'he decidit a fer un comentari sobre alguna paraula o expressió curiosa. M'ha vingut al cap la paraula CINQUETA. Una cinqueta és una pedreta de riu o de la mar, plana, llisa per l'erosió. Quan la pedra és més gran i arrodonida se li diu "cudol". Ací, a la Marina, tenien el costum de decorar els paviments de les cases o inclús els carrers amb cinquetes de la platja. La gent jove crec que no usa aquesta paraula, però encara és habitual l'expressió "pegar una cinqueta" en el sentit de pegar un baticul. Per a mí és un misteri com s'ha passat de la pedreta al baticul ( puc imaginar-me que les cinquetes es podrien llançar contra algú, per a castigar-lo) , però em resulta curiosa l'etimologia de la paraula cinqueta. Sembla que ve d'un joc de xiquetes en què s'usaven cinc pedretes llises. Cadascuna d'aquestes pedretes era una cinqueta. Per tant, etimològicament, és un diminutiu del número cinc. En castellà la traducció que he trobat de cinqueta és guijarro, chinita o peladilla. De fet, les "peladilles alcoianes" tenen la forma d'una cinqueta menuda.

XX el carreró, per fi.

Encara que un poc tard, volia penjar les fotos que tinc de l'excursió que aquest estiu vam fer al Carreró i afegir alguns comentaris. Fins fa poc temps ni havia sentit parlar d'ell, així que teniem curiositat per veure-ho. Es va presentar l'ocasió quan José Ignacio ens va veure i ja vam quedar tots per anar-hi.
Des del poble anàrem per la carretereta de la piscina fins l'assagador (crec), que puja cap a la pista que ve del Molí al port de Xarquera. Seguírem pràcticament les línies de llum que van al Relleuero.
Arribàrem a la pista i al moment ja ens vam desviar cap amunt a buscar les penyes. No hi havia camí conegut però era fàcil pujar a través dels bancals erms. I en poc de temps, quan ja estavem baix les mateixes penyes, Ignaci va dir:
-Ahí està el carreró.
Xiquets!, espectacular. No sé si s'aprècia en les fotos, però no us contaré més. Val la pena anar i vore-ho.
Fins ací la part bonica i fàcil, perquè, en passar-lo, vam eixir al barranc del Molí, vam veure el pas de la rabosa i vam baixar com les cabres (la veritat és que pitjor que elles, per suposat) runar avall fins el fons del barranc. I barranc avall eixirem a la bassa de la font del Molí.
Genial, inoblidable. Ara, el meu germà i Josep pense que foren els que més es divertiren, penyes amunt i avall.

carreró 1

Millor organització

Són pocs els que han participat en l'enquesta que vaig penjar, però sembla que pels resultats, si que considerem que està millor organitzada en el sentit que aquells temes monogràfics que anem fent es poden seguir millor amb els enllaços que tenim, i amb les wikis que he anat creant, van podent-se posar i agrupar els diferents continguts.
Del que si que voldria parlar, és dels pocs comentaris que hem posat en Alcoleja opina, considere que a la vista de les poques coses que hem posat, és perquè considerem que el poble està bé com el tenim, no hi ha possibles línies de millora, que l'Ajuntament està fent-ho de cine,etc...
Doncs Ok!
Vinga, a veure si s'animem i anem posant algun que altre comentari.

Un pensament, una informació

L'altre dissabte, com ja sabeu, vam estar netejant el camí antic d'Aitana i uns dels nostres pensaments era "on collons estan els esclata-sangs"?, perquè bolets de tots tipus en vam veure molts, però curiosament cap esclata-sang. Veritat és que no era día de buscar-ne, nosaltres anàvem a fer feina, però els quatre que estavem ens féiem la mateixa pregunta, "on estàn els esclata-sang"? buscant en internet, vaig encontrar un llibre editat a Catalunya EL SECRET MES BEN GUARDAT: ELS MILLORS BOSCOS I RACONS PER TROBAR BOLETS A CATALUNYA de ESTEVEZ , MARC y HOSS, ROBERT.
Supose que a molts de nosaltres ens agradaria tenir un llibre que ens informe dels llocs on es poden buscar esclata-sang al Comtat.

Limpieza Camino Antiguo de Aitana

Limpieza Camino Aitana 20 Octubre 2007

El pasado Sábado volvimos a limpiar un tramo más del Camino Viejo de subida a Aitana. Continuamos allí donde lo habíamos dejado, por encima de la “Caseta de Severino”. Seguimos limpiando hacia arriba, pasamos por debajo de la Caseta de la Font del Grifo y la dejamos detrás. A punto estuvimos de llegar hasta la misma Font el Grifo. Es fácil que limpiáramos entre 110 y 120 metros de senda.
El día fue estupendo, con sol, sin nubes, con el cielo claro y luminoso, y sin demasiado calor. Creíamos que avanzaríamos más pero esta vez sólo éramos cuatro. Eso unido a que en el tramo en el que estábamos había crecido un tipo de hierba que se había fijado mucho al terreno y que para quitarla era necesario cavar con el azadón para arrancarla, hizo que no avanzáramos todo lo que hubiéramos querido. Pero no pasa nada, a la próxima llegaremos hasta la Font del Grifo.
Hubo una zona de unos veinte metros donde la maraña de aliaga era tal que parecía un bosque, habían ramas de aliaga que parecían troncos. Peleamos un buen rato y sudamos lo nuestro.Pasó lo mismo que en anteriores ocasiones, a medida que íbamos desbrozando el camino aparecía el trazado original delante de nosotros. Para la limpieza usamos azadones, tijeras de mango largo y una “forca”.
Josep, azadón en mano, profería gritos de éxtasis a la vez que daba una y otra vez con la herramienta, decía que así disfrutaba más . Juan es el que mejor la usa, lo hace con estilo. Y José Miguel, no digamos, por detrás de Juan remataba la faena. En las fotos se puede ver, después de terminar, cómo la dejamos.
La senda se quedó estupenda. Parecía una pista de carreras. Llegar a la Font del Grifo es tan sólo cuestión de limpiar los últimos 30 ó 40 metros.
Podéis ver como debido a la abundante lluvia caída días atrás el agua salía por todos los sitios en la Font del Grifo. Lo mismo que en la Font de Gepa, convertida temporalmente en una especie de pisicina gracias al agujero que alguien abrió delante del alcavó. Para envidia de los que no estuvisteis allí deciros que encontramos setas “para dar y vender”. Como muestra os dejamos una fotografía que nos hicimos delante de una “plantación” de NISCALOS que nos salió al paso y de la que, claro está, dimos buena cuenta.

MEMORIA FOTOGRAFICA

Esta foto crec que és de l'Alcolechana, estaria bé recopilar fotos antigues i poder editar un album, jo m'oferisc a escanejar-les, arxivar-les i tornar-les als seus amos. El mètode de recopilació és molt senzill perquè es tractaria de tots els que vullguen que les seues fotos isquen en l'album les col·loquen en un sobre amb totes les dades possibles i es depositen en l'Ajuntament. La resta és cosa meua, si vos pareix bé.

Temporal

Hola, ayer quise incluir dos fotos y no pude, hoy lo intento otra vez y el vídeo pesa demasiado veremos si puedo