dissabte, 7 de maig del 2011

Eleccions Municipals 2011








Ja ha començat la campanya per a les Eleccions Autonòmiques i Municipals.
He vist en la publicació de la Diputació d'Alacant que les llistes municipals per al nostre poble són les següents:

MUNICIPIO DE ALCOLEJA
1) PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL
1 FRANCISCO MIGUEL FENOLLAR IVÁÑEZ (INDEPENDIENTE)
2 GEMA BALDO CRESPO (INDEPENDIENTE)
3 JOSE MARÍA IVORRA CASANOVA (INDEPENDIENTE)
4 JOAQUINA GOZÁLBEZ AZNAR (INDEPENDIENTE)

2) BLOC NACIONALISTA VALENCIA- COALICIÓ MUNICIPAL COMPROMÍS
1 RAÚL MONTAVA PÉREZ

3) PARTIDO POPULAR
1 RUBÉN CATALÁ CASANOVA
2 MARÍA VIRTUDES OLTRA CATALÁ
3 RAMIRO LLORET GIMÉNEZ
4 JUANA GIMÉNEZ CATALÁ

Aprofite l'ocasió per a donar l'enhorabona i les gràcies a totes les persones que formen part d'aquestes llistes; i també oferisc   la possibilitat d'exposar des d'ací el seu Projecte Polític a fi que tots aquells viuen fora però que voten al poble, puguen assabentar-se de les diferents propostes.

diumenge, 1 de maig del 2011

MORRO CARRASCAL-BC. DEL SALT-CAMINO VIEJO DE AITANA



Ruta circular de aproximadamente 11 km.

Tiempo estimado 4,5 horas

Desnivel Aproximado: 500 m., que se ascienden en unos 4000 m.

Dificultad: Media-Alta


Se sale de Alcoleja para coger la pista que desde el Molí lleva al alto de Xarquera. Vamos ascendiendo por esta pista bien conservada. Sobre los 910 mt. de altitud, y en una curva cerrada de izquierdas, sale un desvío a la derecha que lleva con dificultad hasta un corte en la roca caliza que se le conoce por “El Carreró”. La llegada hasta aquí no es fácil por la cantidad de arbustos bajos y matorral que impiden adivinar muchas veces la senda. La recomendación es ir ascendiendo en oblicuo sin atacar perpendicularmente las curvas de nivel, cosa no siempre posible.

Desde “El Carreró” intentamos ascender gradualmente por el runar de la izquierda en dirección hacia el Barranc del Carbó o Barranc de la Carbonera, pero siempre intentando ir por encima de él. En esta dirección pasamos por varias zonas del runar donde crecen arces y fresnos. Vamos ganando altura ascendiendo paralelos al Barranc de la Carbonera hasta que saltamos al alto del Morro Carrascal. Desde aquí se ve el nacimiento del barranco anterior. Desde el alto nos dirigimos hacia el Sur para bajar hacia el barranc que viene desde la Font del Arbre recogiendo las aguas que van al Salt. Cruzamos este barranco para dirigirnos por pista hacia el collado, donde tomamos la pista que desciende hasta el Puerto de Tudons. Podemos bajar a Alcoleja por esta pista y luego por la CV-770 o tomar en la Font del Grifo el Camino Viejo de Aitana en dirección a Alcoleja.

Se recomienda calzado adecuado que sujete bien el tobillo. A ser posible botas de montaña.

 En Wikiloc tenéis el track completo por si queréis cargarlo en un GPS:

dimarts, 26 d’abril del 2011

Pasqua passada per aigua. 100 litres

Si, entre ahir diumenge i tota la nit d'avui, han caigut pràcticament 100 litres. Per a no faltar a la realitat, he de dir que n'he mesurat realment 98 litres. Han caigut de forma moderada sense crear problemes i com podeu veure en els riuets, s'ha notat.



diumenge, 17 d’abril del 2011

PLUVIOMETRIA 2010

Supose que ja pensarieu que enguany no hi havia estudi de la pluja caiguda durant l'any passat. Doncs, si que n'hi ha.
Micalet, com tots els anys, ha sigut meticulós, i ha anat arreplegant totes les dades al llarg de tot l'any, i puntualment el dia de Cap d'any em va passar totes les dades. El retard ha vingut originat perquè les dades que pengen a la Web de CEAMET tarden bastant en pujar els informes mensuals, i si volia comparar les dades del nostre poble amb les de Relleu i la resta de la Comunitat no era possible.
Només, agrair a Miguel la seua tasca i predisposició a oferir-nos a tots la informació que va recollint any rere any.

Nota: Piqueu al costat d'on posa diapositiva, on hi ha un quadraet i ho podreu veure en gran.

dimarts, 5 d’abril del 2011

RALLY DE LA VILA. EL DIA DESPRÉS

Com tots els anys el rally de la Vila ha passat per les carreteres d'Alcoleja. Supose que els aficcionats s'ho hauran passat d'allò més be. Però com sempre, ni ha gent més civilitzada i d'altres que no ho són tant. Com podeu vore el que ens queda en el terme és una muntonada de bosses de brossa. Això si, ben nigadetes. Es pensaran que algú passará després a arreplegar-la. A més a més esta gent no respecta els sembrats. Ho xafen tot com si res. En esta ocasió han fet malbé una part dels sembrats del Maquete. La llàstima és no poder reclamar a ningú el mal que fan alguns "aficcionats".

dimecres, 23 de març del 2011

La població d'Alcoleja en els últims 500 anys

La vida en els pobles de muntanya sembla que està comdemnada a desaparéixer. Tots som conscients de l'èxode que han patit les localitats més allunyades de les capitals i com, amb els pas dels anys, som més i més les persones que hem acabat vivint fóra del poble de la nostra família.

Però: caminem cap a un abandonament total? L'estudi de l'evolució poblacional d'Alcoleja ens demostra que tot són cicles i que, potser (depenent dels factors econòmics i socials) les tendències canvien, com ha ocorregut al llarg dels segles.
El primer cens del que tenim constància és del 1510, quan Alcoleja era habitada per musulmans. Més endavant aniran succeint-se els registros de vivendes i famílies (amb major o menor rigor científic) fins que tindrem, ja al segle XX, recomptes molt fiables dels habitants del nostre poble.
Si som una miqueta observadors, trobarem algunes curiositats a la gràfica (la qual, en alguns casos, ofereix càlculs aproximats):

- Alcoleja ha tingut una població superior a les 1000 persones, a meitats del segle XIX.

- És cert el que va comentar Xavi (el fill de Mª Otília) que a la dècada del 1960 hi ha un repunt de la població, com ja s'ha explicat, per causa de la construcció de la base d'Aitana.

- L'augment més gran es produeix al segle XVIII, coincidint amb l'època daurada de les fàbriques d'Alcoi, la ciutat més industrialitzada del País Valencià en aquells anys (noteu que l'ampliació de l'església data del 1787, coincidint amb esta època de bonança. Per cert, d'igual manera que la construcció de la Base féu que augmentarà la població: no penseu que la pujada tan gran de mitjans del segle XVIII es pot deure, a més, a l'ampliació de l'església?).

- Després de l'expulsió dels moriscos, on tots els habitants del nostre poble foren desterrats, la població, molt curiosament, es conserva. Per què? Doncs, si observem la densitat de població de Penàguila en aqueixos anys, notarem com són molts dels habitants del poble veí els qui venen a Alcoleja a "repoblar" les nostres cases, comprant les vivendes i els terrenys dels moriscos al senyor feudal i establint-se ací, per això la nostra població es conserva.

Com es pot veure, les tendències demogràfiques varien segons les condicions econòmiques, laborals, polítiques, etc de la societat en què vivim. Potser l'actual model d'economia basada en les grans empreses de les capitals i en el turisme de sol i platja varie i, en el futur, assistim a una recuperació dels índexs poblacionals del nostre poble. Però, de moment, la tendència és clarament a la baixa.

Què penseu que passarà en el futur?


LES NOSTRES PLANTES.


Si teniu ocasió de llegir el diari Información voreu un article molt curiós. La Universitat d'Alacant, a través del Museu de la Biodiversitat d'Ibi, ha fet un estudi de 32 municipis de l'Alcoià i el Comtat al voltant de la biodiversitat que es troba en les portes, finestres i balcons dels nostres pobles. Han aparegut més de 650 espècies diferents, algunes molt antigues i que la gent gran, sobretot les dones, han sabut conservar. I entre els pobles on més varietat de plantes han trobat estan Agres, Benilloba, Quatretondeta, Planes i Alcoleja. Com podeu vore han fet la foto en la porta de la tia Paquita.Moltes gràcies a totes les dones que des de sempre han tingut les seues cases plenes de plantes, les han cuidat i ens han deixat una herència tan valuosa.

divendres, 18 de març del 2011

APARCAMENT PÚBLIC

En aquest enllaç, podeu veure que la Corporació Municipal està interessada en copsar les diferents propostes, iniciatives, aclariments, etc al voltant del futur aparcament municipal.
I si piqueu directament en aquest segon enllaç podreu accedir amolta més informació subministrada en la Web oficial de l'Ajuntament del poble:PPP Estudi integració paisatgística del pla especial de reserva dotacional

com dic, si piquem en eixe enllaç, o bé directament entrem a la Web oficial, podrem veure que hi ha tres documents:Edicte Pla especial de reserva dotacional , PPP Pla especial de reserva dotacional i Qüestionari de participació pública.
Pense que està molt bé que tingam l'oportunitat d'accedir a aquests documents, i en principi tindre la possibilitat d'omplir un qüestionari en el que podem donar les nostres opinions. A mi personalment, si que no m'acaba d'agradar que en el qüestionari hages de posar nom cognoms i DNI, però en fi, com dic, és només una apreciació personal sense cap més valor.
Es d'agrair que es tinga en compte ara les opinions de tots nosaltres, encara que tembé pense que  s'haguera pogut fer una proposta semblant abans de tindre més o menys definit  l'emplaçament.
Mireu les preguntes i ja comenteu. 
 Hi ha preguntes sobre si hi ha o no necessitat d'una zona d'aparcament, si la zona escollida a nivell paisatgistic té més o menys valor,...
Però jo  remarcaria les 4 següents:
10 ¿Considera positiva la reordenación de la plaza Palau y Plaza de la Iglesia? No sé q què es refereix esta pregunta. A quina reordenació es refereix?. És que a estes places també van a fer-se alguns canvis? 
14 ¿Cuál es desde su punto de vista la zona más apropiada para albergar el aparcamiento público?
15 ¿Destacaría algún aspecto positivo de la zona del proyecto destinado a aparcamiento público y área recreativa?
16 ¿Destacaría algún aspecto negativo de la zona de proyección del aparcamiento público y área recreativa?
Realment hi ha altres propostes alternatives a aquesta proposta?. 
I si no isquera majoritariament acceptada esta proposta oficial, n'hi ha una altra en la recàmera? 
Algú ha vist els plànols de com quedaria l'aparcament: entrada/eixida?. L'entrada per on seria? Per on s'acaba el mur?. Si és per allí , no és molt estret i perillós?.
Crec que seria interessant que aquells que sabeu més de com està el tema, aprofitareu el xat per a intentar informar-nos als que no ho tenim tan clar. Segur que això faria que les nostres respostes foren més acurades i amb més coneixement de causa.
Bueno, plegue que ja es tard.
Recordeu que hi ha un post relacionat amb aquest tema Ací
* Podeu veure que he deixat a l'esquerra un enllaç directe (picant sobre la figura) a la Web del poble (si, ja sé que he tardat massa, perdó)

dilluns, 14 de març del 2011

La Motoserra

De tots és sabut, que Alcoleja és un poble on la terra ha jugat i juga un paper important i les circumstàncies ens porten a la utilització de la motoserra i en aquests cas caldria destacar els perills que comporta aquest menut aparell. És clar que fa fred i la motoserra està molt relacionada amb aquest fet. Podeu preguntar als vostres veïns i ells vos diran que algú dels seus familiars ha tingut algun accident amb aquest aparell, per la qual cosa no està de més que fem un recordatori dels perills i dels riscos que comporta la utilització de la MOTOSERRA.

www.fundaciolluisnomen.org/pagines/prevencio/moto.html