Mones de Pasqua, corda a l'era i fred a la cara

Sense confondre tradició amb conservadurisme... fa anys que fent mones de Pasqua a Alcoleja, botem la corda a l'era i soportem el fred que sempre fa eixos dies...

Els xiquets sempre han vingut a casa a pastar les mones el capvespre de dissabte, donat-les formes de drac, de fardatxo, tenyint els ous de guatla, i després, els adults ens quedem fins a la matinada, esperant que munten...és tota una litùrgia (acompanyada evidentment de diversos licors i espirits de fruits de la terra que fan el moment més màgic i especial si cal).
Enguany esteu invitats...

Un any...a la matinada, se'n va anar la llum...i les mones ja havien muntat, i allà que anàren tota la colla muntanyenca a les set del matí buscant forns de gas per tot el poble...fins i tot van intentar fer-les a la llar i es van encendre...va ser tota una experiència.

El que trobe a faltar( no ho he viscut, però Mª Otilia i la tia Amàlia m'ho contàven amb tendresa)és la filera de dones, amb les llandes, camí del forn i la flaire de pastes recién fetes pel poble...