LES NOSTRES PARAULES: FIC

Ja fa molt de temps que no escric al blog. Tenia unes quantes paraules apuntades per comentar, però no en trobava informació o la que trobava no em resultava prou interessant. Finalment m’he decidit per la paraula fic. Coneixeu l’expressió tindre un fic o eixir-li a un un fic? Fic és sinònim de berruga, però és un mot menys conegut. Déu de ser dialectal perquè no la trobem als diccionaris de català estàndard. Ma mare la utilitzava perquè de vegades en tenia pel coll. Ací a Xàbia també la diuen. Al diccionari Alcover i Moll la defineix com un granet o excrecència carnosa que surt a la pell, principalment de les mans i de la cara. Etimològicament la relaciona amb la paraula llatina ficus, que en llatí volia dir “figuera o figa”. La denominació déu de vindre per la semblança amb la forma de la fruita (encara que en menut) i per l’aspecte arrugat i pansit de la pell.

A propòsit de les berrugues o fics em vénen al cap els mètodes populars per eliminar-los, a base d’oracions que només coneixien els iniciats o amb creus de saliva que s’hi feien damunt en dejú. Sempre m’he preguntat si eixos mitjans tenien alguna efectivitat o alguna base científica. En el cas de la saliva potser té propietats curatives; les oracions, supose que seran efectives depenent de la fe que li pose cadascú. Està clar que en qualsevol dolència l’actitud de l’afectat és molt important. Quantes vegades, quan jo era menuda, ma mare em baixava a la tia Loreto, que vivia a la part davall de casa i ella “em media” amb un mocador negre, vell, gastat, ple de nucs, perquè em passara l’enfit! Ella coneixia una oració que havia aprés en dijous sant i anava resant-la entre dents mentre “ em media” amb el braç damunt del mocador que jo aguantava d’un extrem sobre diferents punts del meu cos i ella de l’altre. L’enfit anava baixant-me i jo anava posant-me bé. Bendita innocència! Mentretant a la ràdio sonava la sintonia de ràdio nacional.....